La maternitat ha sigut històricament presentada com el destí “natural” de tota dona. Des de xiquetes, se’ns regala nines, bressols i cuinetes com una preparació silenciosa per al rol que s’espera de nosaltres. No obstant això, la maternitat és realment un desig propi, o una imposició cultural?

Ser mare pot ser una experiència profundament desitjada i transformadora. Però també pot viure’s amb culpa, esgotament o frustració, sobretot quan es convertix en una exigència social més que en una elecció lliure. El feminisme no busca rebutjar la maternitat, sinó defendre el dret a decidir: ser mare, no ser-ho, o ser-ho de maneres distintes a les tradicionals.

Moltes dones, fins i tot hui, continuen enfrontant pressió per “complir amb el seu deure” de tindre fills. Les que decidixen no ser mares solen rebre comentaris com “ja se’t passarà” o “et penediràs”, com si el seu valor depenguera de reproduir-se. Unes altres, en canvi, sí que desitgen ser mares, però troben barreres laborals, econòmiques o socials que els dificulten viure eixa experiència de manera justa i plena.

A més, quan una dona es convertix en mare, s’espera que s’entregue per complet, que postergue els seus desitjos, que es convertisca en cuidadora incansable, sense queixar-se. El pare, moltes vegades, continua sent vist com un “suport” o un “ajudant”, mentres la càrrega emocional i física recau quasi totalment en la mare. Este desequilibri també és una forma de violència invisible.

El feminisme convida a repensar: per què s’assumix que totes les dones volen ser mares? Per què es castiga o es veu malament als qui no ho són? Per què s’exigix tant a les que sí que ho són? Estes preguntes obrin espai per a una maternitat més lliure, triada i compartida.

Des d’un enfocament feminista, està el desig de continuar sent persona més enllà del rol de mare. Es reclama suport, xarxes, polítiques públiques i una distribució real de la cura.

En definitiva, el feminisme no està en contra de la maternitat. Està en contra que siga una obligació. Triar lliurement ser mare o no ser-ho és una decisió pròpia i respectable de cada dona.