Sovint pensem en el masclisme com una cosa evident i escandalós: la violència física, l’assetjament de carrer o la desigualtat salarial. No obstant això, existix una forma més subtil, que no es nota i per això és més difícil de detectar, però és present en el dia a dia: els micromasclismes.
Estos són comportaments, frases i actituds aparentment inofensives que perpetuen la desigualtat entre hòmens i dones. En este article parlarem d’això i posarem alguns exemples de com pot afectar-nos.
Els micromasclismes Se’n diu “micro”, però el mal que generen és macro. Són xicotets gestos que, acumulats al llarg del temps, desgasten l’autoestima, limiten la llibertat i reforcen estereotips nocius. Són la base invisible sobre la qual se sostenen altres violències més explícites.
Un exemple clàssic de micromasclisme és la interrupció constant en una conversa. A les dones se les talla més quan estan parlant i se les escolta menys.
A nivell laboral per exemple, quan s’espera que elles s’encarreguen del café en una reunió de treball, o que siguen “les que organitzen”, “les que prenen apunts”, sense que ningú l’haja demanat. També ho és eixa frase tan comuna: “relaxa’t, segur estàs en els teus dies”, que infravalora l’emoció i ho convertix en un problema hormonal.
Els micromasclismes també es manifesten en l’àmbit domèstic. Per exemple quan es dona per fet que és la dona qui ha d’estar més a cura de la casa i dels fills i com una cosa extraordinària quan ho fa l’home.
Estes actituds no sempre són malintencionades, però això no les fa menys nocives.
El problema és que estan tan normalitzades que moltes vegades passen desapercebudes, fins i tot per als qui les patixen.
El primer pas per a acabar amb els micromasclismes és posar-los nom. Nomenar el que incomoda encara que semble insignificant. Després, és necessari parlar-ho, qüestionar-ho i no reproduir-ho. Es tracta de generar consciència.
Quan parlem d’igualtat, no n’hi ha prou amb canviar les lleis o tindre discursos inclusius. També fa falta revisar el dia a dia, el més automàtic. Els micromasclismes són ací. Hem nomenat només uns pocs de moltíssims més. És molt important ser conscient d’ells per a poder combatre’ls.