València deu part de la seva llibertat i història a dones que durant el segle XX van lluitar per formar part de l’escenari polític, intel·lectual i artístic. Eren dones compromeses amb la política, com, per exemple, Clara Campoamor, membre del Partit Radical, que va lluitar perquè les dones tingueren dret al vot. En aquell moment, de fet, fins i tot els polítics més brillants i oberts van pensar que les dones espanyoles eren excessivament conservadores i per això es van revelar per evitar que votaren. Gràcies a Campoamor, que creia en el sentit de responsabilitat social de la dona, es va instaurar el sufragi universal.

A més hi va haver un període, concretament a la Constitució Republicana, on es va atorgar una relació més igualitària entre dones i homes en drets, introduint una nova legislació sobre la maternitat i legalitzant el divorci entre algunes de les noves mesures assistencials.

El nou enfocament de la política valenciana es va deure també a Balbina Medrano Aranda i Federica Montseny. La primera, coneguda també com a Guillermina Supervia, va ser la primera alcaldessa de la ciutat com a representant d’Esquerra Republicana i membre del Partit Radical Socialista Republicà. També es va involucrar en temes relacionats amb la divulgació i ensenyament del català i també en la recuperació de la memòria de dones històriques.

Federica Montseny va ser la primera dona Ministra al Govern espanyol. Va formar part del govern de Francisco Largo Caballero i Ministra de Salut durant la Guerra Civil i és recordada com una de les polítiques més actives que va lluitar per promoure la legalització de l’avortament.

Relacionat amb el Teatre Principal està la història de Maria Llàcer Rodrigo, una popular cantant d’òpera, que va triomfar en alguns dels teatres més importants de l’època de la Gran Guerra com Madrid, Bolonya, Berlín i Viena.

Tot i que no va ser l’única protagonista del panorama cultural valencià. En la Sala Blava, es reunien un grup de dissidents procedents de l’Acadèmia de Belles Arts de València i en especial de Manuela Bellester, una de les primeres alumnes de pintura i dissenyadora del cartell electoral del Front Popular amb motiu de les eleccions del 1936.

Altres protagonistes femenines històriques van ser: Matilde Salvador i Segarra, compositora de música i pintora; la cosidora i estilista Beatriu Civera, que també es dedicava a l’escriptura i va ser recordada com la primera dona que escrivia per a un diari valencià.

Intel·lectuals vingudes de Madrid, amb motiu d’una evacuació que es va produir durant la Guerra Civil, van ser acollides a la Casa de la Cultura, centre neuràlgic de la vida cultural de la ciutat i compromeses en la lluita contra el feixisme i la injustícia com el Grup Dones Lliures que es va involucrar a promoure l’emancipació femenina en relació amb la cultura, el treball i el gènere.

No ens podem oblidar tampoc de Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria Beneyto Cuñat, integrants de la generació de poetes valencians dels anys 50, i totes dues recordades com a escriptores compromeses en la producció de poemes i novel·les tant en castellà com en valencià.

Totes aquestes dones i moltes més formen part d’una directa o indirectament de la història de la nostra ciutat. Una manera de coneixer-les és a través de una visita guiada amb la qual rendir homenatge i donar a conèixer el gran paper que van tenir.