El cinema explica històries, és transmissor de valors i portador d’art i de coneixements.
El cinema i la televisió reforcen i legitimen tota mena d’estereotips sobre la dona. De vegades la
representen en papers secundaris i tradicionals. Per exemple:

La dona malvada:
Aquesta representació de la dona estereotipada com la villana, la femme fatale i la seductora versus
la innocent, és veu reflectida en pel·lícules com: la Perdición, Les diaboliques o La Loba entre
altres.
El cinema espanyol dels últims anys ha realitzat diverses pel·lícules en què presenta la dona
malvada, com Victoria Abril, a Massa cor (1991), d’Eduardo Campoy.
La dona que compleix la seva funció social
La funció que compleix la dona a la societat; és a dir, el rol de la dona i la construcció de la seva
representació en relació amb un sistema patriarcal que l’encasella en termes de la seva funció de ser
dona a la societat: és a dir, dona heterosexual, verge, esposa i mare.

La dona, objecte de desig o la dona fetitxe:
“objecte de desig” que suporta passivament la mirada activa de l’home (en algunes pel·lícules de
Hitchcock, com La finestra indiscreta, del 1958. Marlene Dietrich és el màxim fetitxe en el cicle de
pel·lícules de von Sternberg

La dona que busca el príncep blau:

És Blancaneus i tantes altres. El final de la xica sol ser l’èxit quan la noia finalitza el camí (d’ell) o el
fracàs quan pateix l’engany de l’home.

La dona heroïna:
Que disputa les heroïcitats de l’home, des dels perills de Paulina/Nioca a Espanya, dels anys 30, fins
a les patriòtiques Agustina d’Aragó, o les últimes heroïnes del cinema actual, amb Angelina Jolie al
capdavant.

Per altre costat, cada vegada més al cinema actual afortunadament, hi ha més dones directores de
cinema, el paper de la dona va prenent una altra importància i el cinema, amb una altra freqüència,
presenta a la societat dones amb clara independència.
No obstant això, encara hi ha una bretxa entre homes i dones al cinema, com es pot comprovar en
les estadístiques d’aquest enllaç

Per això, és important reflexionar sobre el paper al cinema i contribuir que hi hagi una igualtat real
entre dones i homes on tothom pugai tenir un paper important, dirigir una pel·lícula i trencar amb
els estereotrips.